dilluns, 24 de maig del 2010

Joan Francesc Mira










Ací teniu la presentació que el propi autor fa del seu llibre Sobre la nació dels valencians



"Fa una dotzena d’anys, quan vaig publicar Crítica de la nació pura, sabia que algun dia escriuria un llibre com aquest: una reflexió sobre la «nació pràctica», que en el meu cas és tant com dir sobre el país on m’ha tocat nàixer i amb el qual he mantingut tota la vida una relació tan apassionada com, sovint, esgotadora i frustrant. Ningú no tria el seu país de naixement, però sí que pot triar diferents formes de presència o d’absència personal, de distanciament o d’adhesió; i molts valencians, en aquesta segona meitat del segle XX, ens hem vist abocats a respondre a una situació històrica d’«emergència nacional» que convertia l’elecció positiva, la fidelitat activa al propi poble i país, en una qüestió de compromís moral. No és fàcil, ni confortable, viure en un país d’identitat confusa, de nom incert, i de destins perillosament abocats a la subalternitat i la desintegració. És molt més còmode (però potser menys «estimulant» ) viure en societats on la definició nacional, el sentit de la història, el nom i els símbols, la llengua i l’espai polític, són qüestions resoltes sense conflicte substancial: on la gent es pot dedicar pacíficament a ocupacions més productives que la recerca del «ser» o «no ser» i l’enfrontament sobre la definició i l’entitat mateixa d’aquest «ser». Allà on algunes qüestions elementals com aquesta estan resoltes per un acord general tàcit o explícit, la reflexió sobre la identitat pot ser un exercici purament intel·lectual, luxe acadèmic o tema de debats de cafè o de saló. Allà on l’acord no existeix, la col·lectivitat es juga alguna cosa més que el resultat d’una meditació filosòfica. Es juga, potser, la pròpia cohesió interna i la capacitat d’actuar com a tal col·lectivitat, és a dir, com a societat integrada i compacta responsable del seu propi destí, del seu futur, i capaç d’afrontar els seus propis problemes comuns. I es juga, també, la pròpia supervivència en tant que poble i comunitat: la indefinició, la fractura interna en allò que afecta la identitat més bàsica, té inevitablement efectes dissolvents i letals. La dissolució per indefinició no és un final impossible per als pobles. I menys quan aquesta dissolució és activament estimulada des de fora, en forma d’absorció ràpida o lenta en espais d’identitat més poderosos...


No m’allargaré molt més en la presentació. Només vull recordar al lector que aquest llibre no és un treball de sociologia, ni d’història, ni de ciència política ni de cap altra disciplina del ram; per tant, els especialistes respectius no es privaran, com és la seua obligació, de discrepar de moltes de les interpretacions i afirmacions que s’hi fan. És, en el sentit més radical de la paraula, un assaig. Un intent de presentar de manera coherent la meua reflexió sobre la condició comuna del meu poble i país: sobre allò que ha fet i fa que siguem valencians i no una altra cosa, i sobre el sentit i el valor d’aquest «ser». No està escrit contra res ni contra ningú... excepte contra tot allò que ens pot desfer i dissoldre i ens pot frustrar l’aspiració a ser un poble normal entre els altres pobles...

dijous, 13 de maig del 2010

Joan Fuster


















http://youtu.be/BDuLKQJCYOA

Concepció nacional
El pensament nacionalista fusterià atorga a la llengua compartida amb catalans i balears un paper central en la concepció nacional. D'aquesta concepció eminentment lingüística es deriva la proposta dels Països Catalans, conformada pels territoris catalanoparlants dels diversos països que havien conformat la Corona d'Aragó.
Nosaltres els valencians (1962)
Tot i que el llibre no tingué en un primer moment excessiva repercussió entre la societat valenciana, es convertí en un referent destacat per a les noves generacions d'estudiants universitaris, que assimilaren la qüestió nacional com un element notori dins del discurs antifranquista. L'èxit entre els adversaris al règim fou tal que la pràctica totalitat de l'esquerra assumí, tot i que només fóra de manera estètica, el discurs valencianista, tal i com reflexa l'addició de les sigles "PV" als noms de grups i partits polítics de la clandestinitat. La resposta del règim fou contundent. Ja ho havia sigut amb la publicació del llibre de viatges en aprofitar alguns dels seus passatges per oferir una caricatura antivalenciana i ofensiva de l'intel·lectual de Sueca. En aquell episodi, s'instà a les falles, controlades pel franquisme, a cremar un ninot de Joan Fuster i algunes pàgines d'El País Valenciano a una desfilada festiva al centre de la ciutat de València.
La Batalla de València
És el nom que rep el conflicte identitari que va enfrontar a la societat valenciana en la transició democràtica espanyola, caracteritzada per una notable conflictivitat i violència, i que provocà una fractura política i social al País Valencià que encara dura. El seu epicentre i on amb major intensitat es va viure va ser a la Ciutat de València.
- per la senyera:









- pel nom del territori:






- per l'origen i nom de la llengua:










Mireu una informació més completa en:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Batalla_de_Val%C3%A8ncia

Contingut de l'assignatura

1) Estructura de l'examen

1.1. Comprensió del text
Avaluarà la capacitat de l’alumnat de comprendre un text. Es demanarà a l’alumnat que responga quatre preguntes sobre un text de 25 a 30 línies de caràcter literari o no literari. Les preguntes seran del tipus següent:

a) Descriure el tema i les parts bàsiques del text.
b) Resumir el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies.
c) Identificar la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text.
d) Identificar el registre (formal/ informal) i la varietat geogràfica especificant els trets corresponents que apareixen al text.
e) Identificar recursos expressius o tipogràfics presents al text: metàfora, metonímia, hipèrbole, tipus de lletra, cometes, etc.
f) Identificar les veus del discurs.
g) Identificar i justificar les marques de modalització del text.

Les dues primeres preguntes es correspondran amb els enunciats a) i b), i les altres dues se seleccionaran a partir dels altres enunciats d’acord amb les possibilitats que oferirà cada text.


1.2. Anàlisi lingüística del text: identificació i anàlisi d’estructures gramaticals.

Avaluarà la competència lingüística i el coneixement reflexiu del model lingüístic de referència. Es demanarà a l’alumnat que responga tres preguntes sobre qüestions gramaticals relacionades amb el text, com ara les següents:

a) Qüestions sobre aspectes bàsics de la pronúncia: distinció entre vocals obertes i tancades (o/e), entre consonants sibilants sordes i sonores, entre consonants palatals sordes i sonores, enllaços fonètics (fonosintaxi: “les ales”, “una hora”).

b) Qüestions sobre l’ús dels temps verbals: alteració de les referències temporals d’un fragment (ex.: de present a passat, de passat a present).

c) Qüestions sobre aspectes sintàctics i discursius: identificació de les funcions sintàctiques, tipus d’oracions compostes, mecanismes gramaticals de referència (pronominalització –febles, relatius–, connectors i dixi).

d) Qüestions de lèxic, semàntica, fraseologia i terminologia: definir o donar un sinònim, un antònim, hiperònim o un hipònim de mots o termes extrets del text; explicar (per mitjà d’un sinònim o d’una definició) el significat d’unitats fraseològica extretes del text o generar una frase en què es faça servir correctament mots, termes o unitats fraseològiques extrets del text.


1.3. Expressió i reflexió crítica

El punt d’atenció d’aquesta part de la prova serà la capacitat de l’estudiant d’elaborar textos en registre formal i de valorar críticament un text. S’hi plantejaran dues qüestions. Cada qüestió demanarà la producció d’un text escrit d’una extensió mitjana (unes 150 paraules).

La primera qüestió se centrarà en la literatura i podrà tenir un dels enunciats següents:

1. Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la Guerra Civil fins als anys 70 condiciona la producció narrativa de l’època.
2. Explica les característiques més importants de l’obra literària d’Enric Valor.
3. La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges. Estàs d’acord amb aquesta asseveració? Explica per què.
4. Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona, sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària i del context sociocultural.
5. Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la societat contemporània i amb quins recursos literaris ho fa.
6. Descriu les tendències més rellevants de la poesia en el període que va des de la postguerra fins a finals dels anys 70.
7. Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic.
8. Explica les característiques més importants de la producció poètica de Salvador Espriu.
9. Descriu les característiques bàsiques de la poesia actual.
10. La poesia de Miquel Martí i Pol ha aconseguit un gran ressò social. Explica-ho i raona-ho.
11. Descriu la renovació teatral del període que va des de la postguerra fins als anys 70.
12. Descriu els aspectes més importants de l’obra teatral de Manuel de Pedrolo.
13. Descriu les característiques bàsiques de l’escriptura teatral actual.
14. Explica l’obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relació amb el món audiovisual.
15. Valora la repercussió de l’assaig de Joan Fuster en el context de l’època.
16. Joan Francesc Mira ha reflexionat en els seus assajos sobre la nostra realitat contemporània. Explica-ho.


La segona qüestió serà oberta, tot i que vinculada amb el text de l’opció triada. En general, servirà perquè l’estudiant produïsca un text (al voltant de 150 paraules) en què mostrarà la seua competència comunicativa i, segons els casos, la seua capacitat per a donar una opinió raonada, per a reelaborar informació pròpia i la que puga fornir-li el text, per a connectar el contingut del text amb lectures i amb experiències pròpies, etc.
Si el text de l’opció triada és literari, aquesta pregunta podrà consistir en un comentari expositiu i argumentatiu sobre algun aspecte que vincule la literatura amb la societat i amb l’experiència personal: reflexió sobre l’adaptació d’alguna obra literària al cinema; reflexió sobre la creació literària personal; reflexió sobre els propis hàbits lectors (literatura, premsa, còmics, etc.); ressenya crítica sobre una lectura; redacció d’un text narratiu connectat amb el contingut del text de l’opció triada i basat en experiències pròpies, etc.
Si el text de l’opció triada no és literari, aquesta pregunta podrà consistir a elaborar un text de característiques i de tema semblants però basat en informació pròpia; valorar el contingut o les opinions del text de l’opció triada; redactar una crònica sobre una pel·lícula de temàtica connectada amb el text de l’opció triada; etc.
Convé advertir que tant el text de l’opció A com el de l’opció B poden ser literaris. Això no obstant, també es pot donar el cas que el text d’una de les dues opcions siga no literari.



2) Criteris generals d’avaluació


1) Comprensió del text

Puntuació: 3 punts

a) Descriure el tema i les parts bàsiques del text. (1 punt)
b) Resumir el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies. (1 punt)
c) (0’5 punts)
d) (0’5 punts)

2) Anàlisi lingüística del text

Puntuació: 3 punts

a) (1 punt): si es desconeix la resposta d’un dels ítems sobre pronunciació, cal deixar-la en blanc, ja que, si la resposta és incorrecta, descompta el valor corresponent.
b) (1 punt)
c) (1 punt)

3) Expressió i reflexió crítica

Puntuació: 4 punts

a) (2 punts)
b) (2 punts)

Criteris de valoració de l’expressió escrita

En els apartats de Comprensió del text i d’Expressió i reflexió crítica, les respostes es valoraran més positivament si responen amb precisió la pregunta, expressen amb claredat i ordre les idees i els conceptes, es presenten ben estructurades (paràgrafs, signes de puntuació, connectors discursius) i demostren un bon domini de la normativa gramatical i de l’expressió lèxica.
Si la redacció presenta errors gramaticals i d’expressió, es descomptaran 0’05 punts per error. Les faltes repetides no es comptaran. El descompte es farà per preguntes. Si en una pregunta el descompte per errors supera la puntuació de la pregunta, la puntuació serà 0.