Enric Valor

Enric Valor (Castalla, l'Alcoià, 1911 - València, 2000).

Gramàtic, lexicòleg, rondallista i novel·lista. Recopila trenta-sis rondalles de la tradició oral valenciana i les transforma en literatura escrita en equilibri entre la normativa i la recerca dialectal, fixant expressions. Com a lexicògraf es guanya un lloc de privilegi entre els fabristes més respectats i té un paper destacat en la difusió de la gramàtica catalana al País Valencià, amb obres com Millorem el llenguatge (1971), Curs mitjà de gramàtica catalana referida especialment al País Valencià (1973) i La flexió verbal (1983), entre d'altres. De l'obra narrativa cal situar al capdamunt el "Cicle de Cassana", integrat per la trilogia Sense la terra promesa (1980), Temps de batuda (1983) i Enllà de l'horitzó (1991).

Rep el Premi de les Lletres Valencianes (1985), el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1987) i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1993) entre d'altres; i és investit Doctor Honoris Causa per les Universitats de València, de les Illes Balears, Politècnica de València, de Castelló i d'Alacant.

Va ser soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

(escriptors.cat)

Castalla

Doctor Honoris Causa per la UPV

La llengua

“L’home es serveix de la llengua per a parlar; és a dir, per a comunicar als altres els seus pensaments. També utilitza les paraules per a anomenar les coses, i tenir al seu cervell els conceptes per mitjà dels mots. Però l’home no veu la llengua sols com una cosa merament útil: se l’estima. Se l’estima perquè és seua, i vol parlar en aquesta i no en qualsevol altra. A més a més, el pensament i la llengua estan en una relació dialèctica: l’home crea la llengua i aquesta determina la manera de ser. L’estimació és el primer pas del patriotisme: l’amor a la terra, a la llengua i a la pàtria. No es pot ser realment patriota si no s’estima la pròpia llengua, i no se la pot estimar realment si no la pensem, si no la parlem, si no la fem, així, realment nostra.”