Registre lingüístic

REGISTRE LINGÜÍSTIC

 El registre lingüístic és la variació de la llengua que cada parlant en fa en cada situació concreta per tal d'adaptar-se a la situació comunicativa. És evident que una mateixa persona, segons a qui es dirigeix, el tema de què tracta, el canal que empra (oral o escrit) i la finalitat que persegueix, usarà unes formes lingüístiques diferents.

TIPUS DE REGISTRES

Distingim 3 tipus de registres:

 els registres formals, els registres informals i l'estàndard

Dins dels registres formals distingim:

• El registre científic o tècnic

Propi dels textos científics i tècnics, transmesos, generalment, pel canal escrit.
Propòsit: descripció i explicació objectiva.
Predomini de la funció referencial o informativa (objectiu: informar o descriure objectivament).
Tema especialitzat.
Llenguatge denotatiu (clar i precís); ús de termes amb un sentit únic i ben diferenciat (paraules monosèmiques).
Abundància de tecnicismes propis de la denotació (llenguatge especialitzat i neologismes).

Ús de connectors causals, consecutius i explicatius.

• El registre literari

Propi dels textos amb un alt grau d’elaboració lingüística. Predomina una voluntat estètica i un propòsit subjectiu. 

 Per assolir aquests objectius, l'autor explota al màxim les possibilitats expressives que li ofereix la llengua: al·literacions, jocs de paraules, figures retòriques,...
Canal escrit.

 Llenguatge connotatiu, polisèmic (diverses interpretacions segons el lector).
Ús de diverses figures estilístiques: metàfores, hipèrboles...

Té la possibilitat d'integrar altres registres lingüístics. La modalitat col·loquial i, fins i tot, la vulgar en poden formar part en les mateixes condicions que qualsevol altra modalitat del registre literari.

Els registres informals

• El registre col·loquial

 Propi  de la conversa espontània i, generalment, el canal és oral.
Tema general (poc especialitzat), lligat a fets de la vida quotidiana.
 Propòsit subjectiu.
Grau de formalitat baixa, amb interferències del castellà.
Sintaxi poc elaborada: alteració de l’ordre lògic de la frase, ús de la coordinació, de la juxtaposició, de les oracions exclamatives i interrogatives, de frases inacabades, onomatopeies...
Ús de mots genèrics de sentit indeterminat, de mots polisèmics, de comparacions, d'onomatopeies, de frases fetes...

• El registre vulgar i el familiar comparteixen bona part de les característiques del registre col·loquial, però en diferencien lleugerament el camp lèxic. Mentre que el registre familiar recorre a formes pròpies del llenguatge infantil pe fer referència a determinades funcions fisiològiques (fer pipí), el registre vulgar s'identifica amb la profusió de renecs i paraulotes. No té cap preocupació per la correcció.

L'estàndard

És la varietat comuna a tots els parlants, és a dir, garanteix la comprensió mútua de tots els parlants al marge de la procedència geogràfica o grup social.
S'usa als mitjans de comunicació, ensenyament i administració.
Presenta les següents característiques:
Tema general.

Lèxic general.
Rebutja mots que poden provocar incomprensió (cultismes, arcaismes) o rebuig (vulgarismes) per part del receptor.
És aplicable a qualsevol situació comunicativa.