Els Joglars és una companyia de teatre catalana. Va ser fundada l'any 1962 per Albert Boadella, Carlota Soldevila i Anton Font.
Els Joglars s'han mantingut durant més de quaranta anys fidels a l'esperit amb que es fundà la companyia. Només triar llur nom, féren una declaració de principis: Els Joglars fa referència al paper que a l'edat mitjana exercien els joglars, o als comediògrafs de la Grècia clàssica. Per a ells, el teatre tenia una funció social i política: la de fer crítica social mitjançant la ironia i la fabulació, posant el dit dins la nafra de totes aquelles qüestions incòmodes per al poder establert. Per això, les obres d'Els Joglars han estat tant elogiades per la crítica teatral, com polèmiques quant a allò polític i social.
Al llarg dels seus més de quaranta anys d'existència, Els Joglars sempre han mantingut un esperit crític amb tots els governs amb els que els ha tocat viure, i han ridiculitzat en les seves obres a polítics de tots els signes i colors, des de Franco fins a Jordi Pujol, passant per Felipe González o Pasqual Maragall. També han ironitzat àcidment amb personatges culturals com Salvador Dalí o Josep Pla.
El seu esperit crític i agosarat els ha costat no pas pocs maldecaps. El primer i més greu d'ells succeí quan el director de la companyia, Albert Boadella, fou detingut i empresonat durant vuit dies, el desembre de 1977, per la representació de l'obra La Torna, en un moment on Espanya transitava de la dictadura cap a la democràcia. Rere la restauració monàrquica, el fet que Boadella mai amagara les seves simpaties pel PSOE suposà a Els Joglars el vet de diverses televisions públiques: en TV3 sota el govern de Pujol a Catalunya, i a TVE sota el govern d'Aznar. Així mateix han estat declarats "non grats" en diversos municipis.
L'any 2003 Els Joglars estrenà el seu primer llargmetratge cinematogràfic escrit, dirigit i interpretat per la companyia, i produït per José Vicente Gomez: Bon viatge excel·lència, una àcida i caricaturesca visió dels darrers dies del dictador Franco. La película no fou exhibida per les grans cadenes espanyoles de cinemes.
Els Comediants
Comediants és una companyia de teatre catalana formada el 19 de novembre de 1971 a l'escola de teatre independent de Barcelona. Des del principi van apostar per l'estil de teatre avantguardista que es feia en l'estranger, basat en experiències creatives col·lectives sense text ni directors, enfront del teatre clàssic que es feia a Espanya. La seu de la companyia és a Canet de Mar (Maresme).
La interdisciplinearitat és una de les seves característiques: més enllà d'una companyia de teatre, són una "companyia d'espectacle" en la qual barregen el teatre amb el circ, la música, l'audiovisual, disseny, etc... Per això, es defineixen com a "un col·lectiu format per actors, músics i artistes de tot tipus dedicat per complet al món de la creació". Són actualment una de la companyies més prestigioses del món quant a l'espectacularitat dels seus muntatges.
Tots els muntatges de Comediants es caracteritzen pel seu gran esperit festiu, la multitud d'actors i la interrelació amb el públic. Totes les seves creacions tenen un gran significat inspirat en mites, símbols, rituals i cerimònies que celebren el pas cíclic dels humans per la Terra. Comediants han realitzat espectacles per a esdeveniments com la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, a l'Exposició Universal de Sevilla 1992, l'Expo de Lisboa'98, la Expo de Hannover'00, o el Fòrum de Barcelona 2004. (ca-wikipedia)
La Fura dels Baus
La Fura dels Baus és una companyia catalana de teatre. Amb el seu espectacle Accions, es donaren a conèixer els anys vuitanta com a proposta diferenciada que cercava elements escènics innovadors, accentuant un sentit col·lectiu de la creació teatral.
Han creat al seu voltant una llegenda d'enfants terribles i començaren a actuar en cercaviles. Funcionen com a una cooperativa anarquista, ells mateixos es fan els decorats i preparen les màquines de so, sovint bons exemples d'esconbraria urbana reciclada.
Són considerats com a grup de teatre postindustrial, barregen radical dance, elements sadomasoquistes, poesia i humor. Inicialment actuaven preferentment en pàrquings, presons, places i fins i tot en una funerària. Les obres tenien un to amaçònic i apocalíptic, teatre directe d'arrels urbanes i gran impacte visual.
(ca-wikipedia)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada