redactant la revista Quaderns de l'exiliEl 26 de gener de 1939 les tropes de Franco són a les portes de Barcelona. Una riuada de gent pren el camí de l'exili. Entre aquesta multitud hi ha escriptors i intel·lectuals, artistes i homes de ciència. Gràcies al suport de diverses organitzacions passen els primers mesos en refugis al sud de França. D'altres, amb menys sort, van a parar als camps de concentració condicionats precàriament en erms i platges. Comença una aventura que obliga a prendre decisions, que es tradueixen en canvis radicals en la manera de viure. Europa es prepara per a la Segona Guerra Mundial.
El 1940, amb l'ocupació alemanya de França (la Segona Guerra Mundial havia començat l'1 de setembre de 1939), l'exili català va prendre un nou rumb: Amèrica. Molts escriptors van travessar l'Atlàntic vers Mèxic, Xile i la República Dominicana, els països més amatents amb l'exili republicà, i també vers l'Argentina, Veneçuela, Cuba, l'Uruguai... En algun d'aquests països la petja humana, cultural i econòmica catalana va atènyer molta importància, cosa perceptible, sobretot, a Mèxic, l'únic país que mai no va reconèixer el règim franquista.
"L'anàlisi específica de l'edició en català realitzada a Mèxic ofereix un testimoni molt valuós de la tasca cultural dels exiliats, el qual, al costat de l'estudi més exhaustiu d'altres empreses com, per exemple, les revistes en català publicades o la participació dels catalans exiliats a la premsa del país d'asil, ajuda a comprendre l'abast i la significació de l'esforç de manteniment i difusió de la pròpia cultura i la resistència política que es lligava inevitablement a ella.
En efecte, tots els republicans arribats a Mèxic tenien en comú la pèrdua de les referències immediates i el consegüent intent de substituir-les per mitjà de la recreació d'un espai mental arrelat en el passat. Els desterrats encara portaven a les seves esquenes una derrota militar, però en els primers anys de l'exili-i molts d'ells fins i tot en les dècades següents-, no podien acceptar que els ideals republicans haguessin estat vençuts. Per això l'allunyament de la terra necessitava ser compensat amb la intensificació del compromís i que, en aquest sentit, les obres culturals iniciades s'aferren al passat, amb el convenciment que aquest havia de alimentar el present i projectar cap al futur. La cultura nascuda a l'exili se sustenta, en conseqüència, en l'afany de conservar i estimular la tradició pròpia, en tots els camps del saber. Gallecs, bascos i catalans, en compartir aquests plantejaments, es reafirmen en aquelles peculiaritats que els atorgava la seva identitat".
(Biblioteca virtual Miguel de Cervantes)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada