Vocals E - O

La e i la o obertes

El sistema vocàlic valencià el podem classificar en dos subsitemes:
a) Subsitema àton
b) Susbsitema tònic

a) Subsitema àton.- Està format per cinc vocals que es correspon amb les cinc grafies. Es
dóna a les vocals que no porten el colp de veu. Coincideix amb el castellà.
Fonema /a/ /e/ /i/ /o/ /u/
Grafia a e i o u


b) Subsitema tònic.- Està format per set vocals que corresponen a les cinc grafies anteriors.
Es dóna a les vocals que porten el colp de veu.
Fonema /a/ /E/ /e/ /i/ /O/ /o/ /u/
Grafia a e i o u
Graf. amb
titlla à è é í ò ó ú


e oberta

Perquè una e siga oberta ha de ser tònica, si no és tònica no podrà ser oberta i serà
tancada.
A més a més de ser tònica ha de complir alguna de les següents regles:

a) Anar davant de síl·laba en i. Per exemple: conveni, col·legi

b) Anar davant de síl·laba en u, o formant diftong eu. Per exemple: cèl·lula, ingenu, peu,
fideu

c) Anar davant de l o r+consonat. Per exemple: mel, arrel, novel·la, cel·la, terra, ferro,
comerç, cert. Excepcions: cérvol, erm, ferm, herba, serp.

d) A les paraules esdrúixoles. Per exemple: anècdota, València Excepcions: església, grémola,
llémena, sémola, témpora, térbola

e) A les terminacions -ecte, -ecta, -epte, -epta: concepte, objecte, correcta, concepte, recepta, Excepcions: repte

f) Als termes tècnics i científics. Per exemple: espectre, telègraf, telèfon, pètal, vèrtex
Excepcions: apotema, castrense, celeste, forense, lepra

g) Algunes paraules: gendre, tendre, Vicent, Josep

o oberta

Perquè una o siga oberta ha de ser tònica, si no és tònica no podrà ser oberta i serà
tancada.
A més a més de ser tònica ha de complir alguna de les següents regles:

a) Anar davant de i o síl·laba en i. Per exemple: boia, boina, dimoni, colònia. Excepcions:
acabades en -oix, moix, toix.

b) Anar davant de u o síl·laba en u. Per exemple: ou, bou, dijous, Corpus, mòdul.
Excepcions. jou, pou, tou.

c) A les paraules esdrúixoles. Per exemple: còlera, dòmino, econòmiques. Excepcions:
escórpora, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora.

d) Als termes tècnics i científics. Per exemple: esòfag, quirofan, pròleg, anòmal,
quilòmetre, tòrax, ciclop, amorf. Excepcions: acabades en -oma, carcinoma, lipoma, etc.; i forma.

e) Paraules acabades en:

a) -oc, -oca. Per exemple: albercoc, groc, lloca, oca, roca. Excepcions: boc, boca, joca.
b) -oç. Per exemple: veloç, feroç. Excepcions: boç, arboç.
c) -of, -ofa. Per exemple: gallof, carxofa, garrofa.
d) -oig, -oja. Per exemple: roig, goig, boja. Excepcions: estoig
e) -ol, -ola. Per exemple: cresol, caragol, escola. Excepcions: braol, udol, cola.
f) -olt, -olta. Per exemple: solt, revolt, revolta, mòlta (de moldre). Excepcions: molt, escolta.
g) -ort, -orta. Per exemple: fort, hort, horta, morta, (en castellà porten diftong -ue,
fuerte, huerto, etc.)
h) -ossa. Per exemple: brossa, grossa. Excepcions: bossa, gossa.
i) -ost, -osta. Per exemple: cost, impost, costa. Excepcions: agost, congost, most, brosta
j) -ot, -ota (augmentatius). Per exemple: xicot, taulota.
k) -ot, -ota (no augmentatius). Per exemple: clot, pot, granota, pigota. Excepcions: bot,
brot, mot, nebot, tot, sanglot, xanglot, singlot, xinglot, bóta, gota, sota..
Algunes paraules canvien el significat si porten la vocal oberta o tancada, molt (“mucho”), mòlt
(“molido”); déu (“dios), deu (“diez”).