T8 Explica les característiques més importants de la producció poètica de Salvador Espriu
Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners, Girona, 1913-Barcelona 1985) va ser un poeta, dramaturg i novel·lista català.
El seu caràcter reservat es veurà accentuat per la mort d´un amic el 1938, la del seu pare l´any següent i la catàstrofe de la guerra.
La gran ressonància que li va proporcionar el fet que els seus poemes foren musicats i cantats per Raimon (Cançons de la roda del temps, 1966) va contribuir a la popularització d’aquest poeta reservat, que acabà aconseguint un gran prestigi literari, intel·lectual i cívic. Així, fou proposat per al Nobel de literatura i és Premi d´Honor de les Lletres Catalanes.
Les característiques més rellevants de la poesia d´aquest autor són:
- anys 50 Poesia íntima, existencialista (Reflexiona sobre la vida, la mort)
Etapa vinculada al simbolisme i a la preocupació existencial.
En el seu primer llibre de poesia, Cementiri de Sinera (1946), Espriu va evocar el món destruït per la guerra que identificava amb la mítica Sinera (Arenys de Mar). Sinera simbolitza l’univers de la infantesa destruït per la guerra. Els quatre llibres següents tracen un camí d'interiorització que culmina amb l'experiència mística de Final del laberint, on Espriu segueix els principis íntimament lligats a la teologia negativa, segons la qual Déu es comporta com un cec respecte a la humanitat.
- anys 60 Poesia civil, realista
Està determinada per l´experiència de la guerra i la preocupació pel país.
L’obra més destacada d´aquesta tendència és:
La pell de brau (1960). Són 54 poemes on moralitza sobre la tragèdia de Sepharad ( nom hebreu per designar la Península Ibèrica), per la guerra entre germans. Creu en l´enteniment entre els pobles hispànics, basat en el respecte a la diversitat, en la tolerància. En la necessitat de la reconciliació. L´obra fou llegida als anys 60 dins el corrent de realisme social del moment en clau patriòtica i de consciència moral.
El treball d´Espriu està marcat per un gran bagatge cultural, amb una rica herència del simbolisme i de la cultura bíblica, grega, egípcia, i de tradició jueva i un gran domini de la llengua i afany de perfecció, amb revisions constants de l´obra.
Assaig de càntic en el temple
Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria d’allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que s’en va del seu indret”,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l’antiga saviesa
d’aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada